Trauma

image

La paraula trauma deriva del grec i vol dir “ferida”. El trauma és una “ferida psicològica” que pot ser provocada per diferents situacions. Per exemple, quan parlem de traumes, pel general, els associem a problemes causats per grans desastres naturals o per la patologia humana -guerres, accidents, abusos, etc.- Els especialistes els anomenem Traumes “T” degut al gran impacte que causen. També existeix una altra categoria de traumes “t”, que s’originen a partir de fets aparentment poc importants però que degut al desgast que van suposant, poden arribar a desorganitzar el mon intern de la persona; en aquest darrer cas, estaríem parlant de desprotecció, humiliacions, canvi de rols a la família, etc.

Tipus de traumes

Tanmateix, la importància de les causes del trauma no determina la qualitat del dany que aquest produeix. Pot arribar a ser tan nociu un “Trauma T” com un “trauma t”, degut a que els seus efectes depenen de cada persona, de la seva història i de l’entorn afectiu, del moment en que hagi esdevingut i de la seva reiteració al llarg del temps. En la clínica del trauma, no importa massa el seu origen; el més important són els efectes que aquest causa ja que pot arribar a afectar amb tanta intensitat a la salut, la seguretat i el benestar de la persona, que aquesta pot desenvolupar creences falses i alhora destructives de sí mateixa i del món que l’envolta.

Com actúa el trauma?

Els fets són traumàtics quan enterboleixen les capacitats d’afrontar de la persona. Aquests tipus de vivències comporten sentiments d’impotència, terror i espant en els supervivents. Després de l’exposició a un fet traumàtic, s’acostumen a presentar símptomes tal com ansietat, reexperimentació intrusiva, somnis, malsons, ansietat i depressió. Per aquest motiu, quan les persones troben inputs o estímuls que els recorden -conscientment o inconscient- el fet traumàtic acostumen a empitjorar en simptomatologia i poden tractar d’evitar l’exposició a aquests estímuls, anomenats “evocadors”.

En certes persones, aquesta simptomatologia inicial pot desaparèixer en unes setmanes però en moltes altres el pas del temps no disminueix els seus símptomes i van desenvolupant un trastorn per estrès postraumàtic -TEPT-. Ara bé, no tothom que viu una situació traumàtica desenvolupa TEPT.

La persona amb trauma

Els infants, degut a la seva breu edat presenten un desenvolupament molt primari de certes estructures cerebrals. Per aquest motiu la traumatització resulta molt més possible que en els adults.

Els adults que, a la infantesa van ser traumatitzats o que van tenir vivències dures -mort, malaltia greu, malaltia discapacitadora o abús de substàncies per part dels pares-, són més propensos a retraumatitzar-se quan de grans se’ls presenten fets que els desborden.

Recuperar-se del trauma

Aquest procés suposa afrontar terapèuticament l’impacte i el significat de l’experiència traumàtica.

La psicoteràpia EMDR està reconeguda per la O.M.S. com especialment útil per a la recuperació del trauma.